Han hagut de ser una universitat canadenca i una revista nord-americana els que hagin fet públic un dels escàndols d’espionatge coneguts més grans de la història d’Europa. Investigat per CitizenLab (de la Universitat de Toronto), i difós per la rigorosa ‘The New Yorker’, hem conegut un esborronador i massiu espionatge a més de cinquanta càrrecs, polítics, activistes i periodistes independentistes a través del cèlebre Pegasus, l’edificant ‘software’ d’espionatge impulsat pel Govern israelià, el mateix que per a un cert independentisme havia de portar Catalunya fins a la victòria final. La primera notícia de la irrupció del Pegasus en el procés va ser l’espionatge ja sabut a l’expresident del Parlament Roger Torrent, però el que hem sabut ara supera tot l’imaginable: entre els espiats hi ha els quatre últims presidents de la Generalitat, Pere Aragonès inclòs, els exiliats Clara Ponsatí i Toni Comín, activistes com Elisenda Paluzie, advocats com Andreu Van den Eynde, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas. Els que formen la llista d’espiats, que té el dubtós gust d’incloure Txell Bonet i Diana Riba, parelles dels presos Jordi Cuixart i Raül Romeva, i periodistes com Josep M. Ganyet, tenen només un denominador comú: ser independentistes. És a dir, que qui sigui que hagi premut aquest botó, tenia com a únic objectiu la persecució ideològica, feta a més sota l’empara d’un Estat.