Vaig escriure a l’inici de la pandèmia, al maig de 2020, que José Luis Almeida, l’alcalde de Madrid, estava guanyant un lideratge polític i social molt important a través d’una estratègia basada en el diàleg amb totes les forces municipals, sense sectarismes, únicament amb la ciutat com a bandera. Moltes anàlisis van versar sobre les diferències amb altres lideratges més febles en aquell moment, com Isabel Díaz Ayuso, que era percebuda com una presidenta sense experiència i amb declaracions que li feien semblar sobrepassada pel càrrec. Va ser aquesta imatge pública d’èxit de l’alcalde la principal raó perquè Pablo Casado, que mai va tenir un lideratge molt sòlid ni experiència de gestió que l’avalés, el nomenés com a portaveu nacional del partit per reforçar-se. I aquest va ser l’inici de la decadència del seu ascens meteòric.