Determinats articulistes i professionals de la crònica periodística fan servir a vegades un plural majestàtic (com el del Papa de Roma) en un intent frustrat d’amagar-se en la primera persona del plural per no parlar d’ells mateixos en la primera del singular. M’explico. Si algú va a veure l’exposició de Morandi a La Pedrera hauria de dir: “M’emociono i ploro davant les natures mortes”. Perquè la cosa no sembli tan íntima fan com si formessin part d’una excursió i acaben escrivint: “Ens emocionem i plorem davant les natures mortes”. ¿Quants sou? Excepte si hi vas amb una parella, un fill o un amic, el més normal és que diguis que has estat tu i no pas amagar-te en un plural que té una aparença coral que imita la humilitat, en un operació que tendeix al fracàs.