Es ven com a «intercanvi d’experiències, laborals i vitals». S’utilitzen expressions com «forma de vida revolucionària», espai per «crear sinergies», «aprofitament vital»... Però, netejant-ho de poesia, el ‘coliving’ no deixa de ser el compartir pis de sempre. L’opció quan, simplement, no es pot assumir un lloguer tot sol. També s’apunten com a tendència adquirir roba de segona mà o aprofitar el menjar excedent dels restaurants. I totes aquestes propostes són positives si són adoptades des d’una consciència ecològica i solidària o com una forma transitòria de vida, no tant si la necessitat és l’únic motor per a la seva adopció.