Rumors i fantasies

Aquesta setmana han sortit el pòster i el primer ‘teaser’ tràiler oficials de Crimes of the future, el més nou de David Cronenberg. Les dues coses són absolutament increïbles. No obstant, director i pel·lícula estaven des de principis de setmana en la conversa a les xarxes per l’aparició d’un fanart de la pel·lícula (a càrrec de l’artista barceloní Hidrico Rubens) que s’havia compartit i aplaudit com si fos el cartell oficial. Fan art for David Cronenberg's CRIMES OF THE FUTURE starring Kristen Stewart, Viggo Mortensen, and Lea Seydoux #Cannes pic.twitter.com/LXMzv0WHdS — moviephobic (@moviphobic) 12 de abril de 2022 L’aparició d’aquest pòster realitzat per un fan, d’altra banda espectacular, no ha sigut l’única notícia no notícia que ha segrestat la informació cinematogràfica de la setmana. L’altra, un cas una mica més espinós perquè no eren simples rumors de Twitter i hi implicaven mitjans importants, ha sigut la suposada existència d’una pel·lícula secreta de David Lynch que s’havia de projectar al festival de Cannes. ‘Variety’ publicava dilluns el següent: «Segons dues fonts fiables, hi haurà una pel·lícula de David Lynch que ha estat completament fora del radar i compta amb Laura Dern –ja sigui en un cameo o en un paper secundari– i altres habituals de Lynch». Un dia després, Lynch desmentia la notícia en una entrevista per a ‘Entertainment Weekly’ amb motiu de l’estrena als Estats Units de la versió restaurada d’Inland Empire (2006). «No tinc cap pel·lícula nova per estrenar. És un rumor total. No està passant. No tinc projecte. No tinc res a Cannes», comentava. Tot i que, efectivament, no està entre els títols anunciats fins ara pel festival de Cannes, tractant-se de Lynch soc incapaç de creure’m del tot les seves declaracions: ¿i si existís aquesta pel·lícula? O més ben dit no vull creure-me-les. Prefereixo continuar fantasiejant, fins i tot amb el desmentiment present, sobre l’existència d’aquesta nova pel·lícula de Lynch. Crec que ha sigut precisament aquesta necessitat de fantasiejar el que ha fet que aquesta setmana aquestes dues notícies falses s’hagin viscut com dos esdeveniments reals i extraordinaris. És veritat que una d’aquestes notícies venia d’un mitjà important, però també és veritat que es comunicava més com a rumor («segons dues fonts fiables» no és precisament una confirmació contundent) que com a certesa. I crec que, en el dia d’avui, aquesta necessitat imperiosa de fantasiejar amb determinades pel·lícules, d’imaginar-les, d’idealitzar-les, d’especular-hi i d’avançar-se al que oferiran es dona amb l’obra de molt pocs cineastes. I dos d’aquests cineastes són, sens dubte, David Lynch i David Cronenberg. Això va més enllà de les ganes de veure la novetat d’una directora o d’un director que ens agradin. En un moment en què l’impacte de les pel·lícules (quan es comuniquen, quan es veuen per primera vegada, quan estan a l’abast de tothom) és tan efímer, queden pocs directors capaços de cridar tant l’atenció com aquests dos mestres. L’expectació per les seves pel·lícules, la mitologia imaginària al seu entorn, la necessitat de trobar pistes secretes en cada anunci que tingui a veure amb el seu treball són úniques i intenses. Fins i tot quan les notícies són falses. I això és una cosa meravellosa perquè demostra que encara queden cineastes amb una qualitat gairebé esotèrica que s’imposa a les exigències dels temps.

El més llegit