Menteix, que alguna cosa queda

El 2018, la Comissió Europea advertia que Espanya era el país d’Europa que més notícies falses rebia. I un informe de Gartner assenyalava que el 2022 es consumirien més notícies falses que veritables. Ja som al 2022 i vaig recordar aquesta dada quan, en algunes converses a l’atzar d’aquests dies, he sentit mentides falses expressades com a veritat. Vox ha sabut capitalitzar aquest espai de desinformació, fins i tot només amb l’interès de generar incertesa i alimentar grups socials descontents. Ho vam veure durant la pandèmia. Qüestionar la legitimitat del Govern, malgrat que això impliqués el rebuig de les regles més bàsiques de la democràcia, va servir d’argumentació per als negacionistes o per a les cassolades dels barris amb més renda de Madrid, que amb prou feines estaven patint els estralls econòmics de la pandèmia. En la mateixa etapa, els vam veure encoratjar la mentida que la manifestació del 8-M va provocar l’expansió del virus, arribant el cas als tribunals, on es va arxivar. Fins i tot es dubtava de l’objectivitat de la ciència per suggerir inclinacions polítiques. Potser això ja ens sembla llunyà però aquests dies, aprofitant la pujada dels preus per la guerra, sabien que la crisi era una oportunitat per vendre que estàvem gairebé a punt de l’apocalipsi. Alguns mitjans es van afegir a l’espectacle en lloc de contrastar i informar allunyats de la mentida, per generar menys tensió social. Ho vam veure amb la vaga dels transportistes. I no perquè les seves reivindicacions no fossin legítimes i urgents, que ho eren, sinó perquè s’explicava molt poc que el grup que més pressió exercia no respectava les normes democràtiques de representació del seu col·lectiu. Però, perquè a més, fins i tot després de les negociacions entre el Govern i els representants del sector, el grup que mantenia l’aturada encara feia peticions que ja sí que estaven aprovades en aquest acord tancat. El mateix va passar amb la falsa alarma que la reforma laboral impedia les jornades de treballadors durant la Feria de Sevilla. Els mitjans es van fer ressò d’uns empresaris que demanaven jornades il·legals. No només perquè la jornada de 8 hores és present a Espanya des de 1919 i el descans de 12 hores entre jornades des de 1980. És que, en aquesta roda de premsa, ningú va preguntar als empresaris com podien estar en contra d’una reforma laboral acordada per la patronal, que va dir que «garantia la pau social». Aquests transportistes i empresaris s’han quedat sols però durant dies van alimentar rumors entre els seus treballadors, tertúlies allunyades de dades i referències, cadenes de grups de WhatsApp o a Telegram i nusos d’informació a Twitter en què, gairebé sempre, els resultats analítics van demostrar com líders de Vox o afins estaven rere la dispersió d’aquests continguts. L’últim cas l’hem vist amb el nou vicepresident de Castella i Lleó. D’una banda, amb la llei de violència intrafamiliar per negar la llei de violència de gènere. Per l’altra, diuen que «l’esquerra ha utilitzat la història per dividir els espanyols, odia la reconciliació nacional i l’abraçada dels nostres avis». Però la llei de memòria històrica actual no fa cap separació entre víctimes, sinó que les equiparava per igual. I resulta que tothom té dret a localitzar i enterrar els seus avis. I això passa per reconèixer que els que van perdre la guerra encara estan sense enterrar i això no implica obrir ferides. De vegades, ells mateixos neguen les seves mentides, tot i que en aquests casos no les mouen gaire per les xarxes socials. Ortega Smith va dir fa temps que s’havia de reduir «la despesa política innecessària, que es malgasti amb les comunitats autònomes». De fet, el vicepresident de Castella i Lleó, García Gallardo, ha manifestat que demanaran derogar el títol vuitè de la Constitució, sobre les autonomies. Mentrestant, ells cobraran un sou en aquestes autonomies, de vegades bastant més que el president del Govern. Serà el cas de Carlos Pollán, president de les Corts, que s’emportarà 101.555 euros a l’any. Les idees ultres avancen. Aquests dies a Le Pen, a França, ni tan sols el seu suport a Putin li va restar recolzaments. Per si algú ho dubta, Abascal va felicitar Marine Le Pen l’11 d’abril. Tot queda en família. I, mentrestant, una societat desinformada sense reflexió. Tot i que dies després alguns mitjans neguin la notícia falsa, ja és tard. «Menteix, que alguna cosa queda» és l’estratègia. En el seu cas, 52 escons i una vicepresidència, que no surten del no-res. Amb la mentida el compte els surt a favor.

El més llegit