Article de Juan Tallón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No en tinc ni cinc

¿Fins a quin punt no és millor això que tornar-se un home de negocis i un dia fer-se ric de cop, estafant milions en comissions, perquè es porta a la sang, i sortir a dilapidar-los en iots, cotxes, cases i rellotges?

Un moment culminant dels dies adversos, en què les coses no van com t’agradaria, arriba quan respons a un amic: «No en tinc ni cinc». Prèviament ell et va proposar un pla molt desitjable, que per descomptat costa diners. El contratemps que significa no tenir pasta tomba a la primera els millors plans. Molta pena. Ho va expressar amb fortuna Gordon Gekko a ‘Wall Street’, d’Oliver Stone, a l’assenyalar que en els grans negocis «si no ets dins, ets fora». Aquesta filosofia s’adapta fàcilment als negocis petits, als somnis modestos. Quantes vegades es tracta només de sortir a sopar, o aconseguir unes entrades per a un concert, i hi renuncies perquè aquest mes estàs pelat. També pot passar que no portis res a sobre circumstancialment. A mi això em passa sempre. Sovint soc propens a oblidar una cosa important quan surto de casa: les claus, el telèfon, un bolígraf, la cartera. Quan et passa ni tan sols et pots permetre un gelat ametllat.