Hi va haver una època en què, per unes circumstàncies que ara no recordo, em vaig aficionar al pa sense sal. O tenia una vida molt intensa que aconsellava que almenys el pa fos insípid o la tenia prou insípida i, així, el pa era només una continuació de la meva mediocritat. En qualsevol cas, per sort, vaig tornar a la fórmula tradicional, tot i que confesso que no sabria distingir amb exactitud el grau de salinitat del pa. Per això, és probable que sigui incapaç de determinar si el pa que consumirem a partir d’aquesta setmana serà més insípid que fins ara. El que em preocupa és el titular que anunciava aquesta mesura: «El pa serà més fat per reial decret». Entenc que sigui necessària la regulació en consideració a criteris de salut pública, però una part de la meva ànima liberal es remou contra la ingerència panificadora estatal. Estic temptat d’anar al meu forner de capçalera, Joan Pujades, de La Puntual (¡el «xato» –salat– de panses i nous és homèric!), i demanar-li una comanda específica amb la sal habitual i no amb la que ara passa a ser reglamentària. Potser seria un delicte. En qualsevol cas, seria un encàrrec per a consum personal, i no faria mal a ningú, i no se’m negaria ni el pa ni la sal.