Als meus anys i amb bastanta teràpia a l’esquena, poc em queda per treballar. Però els he de confessar una cosa que em té torturada des de petita. No tinc amics de la infància. No els tinc perquè no vaig tenir amics en la meva infància. És així de simple. Vaig tenir més aviat enemics. Nens que no m’estimaven, que em marginaven, i professors que, en lloc d’ajudar, alimentaven més el ‘bullying’. Passen els anys i segueixo amb aquesta espina clavada en l’ànima. Fantasiejo i somio de vegades amb la idea d’obrir un meló enorme creant un ‘MeToo’ d’assetjament escolar. Amb noms d’escoles, professors i nens que ja no són nens. Alguns tenen càrrecs importants i tinc esgarrifances només de pensar-ho. Però sempre que em poso davant de l’ordinador amb la idea de fer-ho, la meva nena petita de l’escola em diu que no ho faci. Segurament per por. I és llavors, quan la nena gran que soc jo pensa sincerament que no valdria la pena.
Article d’Imma Sust Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Me too’ assetjament escolar
Vull pensar que aquests nens no eren dolents, vull pensar que ara són magnifiques persones i vull pensar que ni tan sols em recorden i de com de malament m’ho van fer passar

bullying13 /
El més llegit
- El caos s’apodera de l’estrena del Tour amb Enric Mas de protagonista
- Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos
- Quatre morts i sis ferits en un accident a l’A-2 a Soses amb quatre cotxes implicats
- El Madrid topa amb Luis Enrique
- Amazon ja sap quin producte demanaràs tres mesos abans que ho demanis