A la sortida de l’estació de metro de Bellvitge, un home ven cabeces d’all. Els exposa en una taula de càmping, en bossetes de plàstic, a un euro els cinc caps. La fragància que t’envolta quan obres la bossa és tan intensa que et trasllada a una costellada familiar del passat: amb prou feines guardes memòria visual de qui eren allà, de quina edat tenies, però el llustre de les costelles al plat de plàstic i sobretot el pa sucat amb oli és una flamarada de felicitat que, com si viatgés en una cullera, t’esclata a la boca amb tot el seu sabor.