Dives i marionetes de Hollywood

Us vull parlar d’històries d’horror de Hollywood que són ben reals. Tenen lloc en un paradís daurat i opac, amb un 'star system' configurat a base de noies excepcionalment fotogèniques a qui procedien a canviar el nom, l’aspecte i la biografia. I un cop modelat el personatge, els seus moviments, davant i fora de càmera, eren controlats amb precisió. Eren dones privilegiades i poderoses respecte a la majoria, però no eren propietàries de les seves vides ni del seu cos. Qui ostentava aquest títol era el productor de la pel·lícula o els caps dels grans estudis, que decidien sobre matrimonis i divorcis de les dones més desitjades del món. I no només això. Ava Gardner es va quedar embarassada durant el rodatge de 'Mogambo', però sabia que allò anava en contra de la voluntat de Louis B. Mayer, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, i va acabar avortant. Les deesses no tenen fills, i menys quan la indústria té altres plans per a elles. Quan Gardner, d’una família molt pobra de Carolina del Nord, va aterrar a Hollywood, “no sabia ni parlar”. Li van haver d’ensenyar a parlar per esborrar-li l’accent; la timidesa i el pànic escènic se’ls esborrava ella bevent. “L’animal més bell del món”, apel·latiu que ella odiava, es queixava que tractaven les actrius com bestiar i es va negar a seguir fent musicals perquè “estava farta de fer de peix”. Malgrat que es preparés les cançons a consciència i amb bons resultats, sempre l’acabaven doblant. A qui també van doblar va ser a Rita Hayworth en la seva interpretació de 'Gilda'. La vampiressa pèl-roja va néixer amb el nom de Margarita Cansino, castanya i amb més cabells: el seu procés de transformació per a la gran pantalla va incloure la depilació amb làser del front, cosa que li va generar migranyes per la resta de la seva vida. El seu pare va abusar sexualment d’ella des dels 13 anys i Harry Cohn, cap de la Columbia Pictures, ho va intentar. Ella s’hi va negar i va pagar un preu altíssim: la va encasellar en un paper que ella detestava, de 'sex-symbol', i la va mantenir apartada de papers on podia explotar les seves increïbles aptituds com a ballarina, que Fred Astaire va lloar meravellat. Harry Cohn era un depredador sexual capaç de tot: va obligar el músic, cantant, actor i ballarí negre Sammy Davis Jr a casar-se amb una dona negra en un termini de 48 hores sota l’amenaça de deixar-lo cec o trencar-li les cames. El seu objectiu era dissoldre la relació que en aquell moment mantenia amb l’actriu Kim Novak, i ho va aconseguir. La violència era un factor al que s’estava exposada pel simple fet de treballar: la presència de la mare d’Elizabeth Taylor a tots els rodatges (clàusula que va imposar ella mateixa al contracte) va impedir que n’abusessin quan era adolescent. Judy Garland, per citar un sol exemple, no va córrer la mateixa sort. Totes aquestes històries d’horror estan recollides al llibre 'Diosas de Hollywood' (Plaza & Janés), de Cristina Morató. Un testimoni més de la violència que exerceix l’aliança de patriarcat i capitalisme contra les dones; fins i tot les més envejades. Ser una mercaderia mai no ens farà lliures.

Dives i marionetes de Hollywood

Eren dones privilegiades respecte a la majoria, però no eren propietàries de les seves vides ni del seu cos. Qui ostentava aquest títol era el productor de la pel·lícula o els caps dels grans estudis

El més llegit