Quan les lletres del teu cognom, lleument canviades, reprodueixen el nom d’un dèspota criminal, vius amb l’ai al cor. La vista cansada o la simple desatenció quotidiana fan que fullegis el diari i de sobte et trobis amb titulars com ara “Punti, el gran inquisidor”, "L’amenaça nuclear de Punti" o fins i tot “¿On són les filles de Punti i on viu ell?”. Al final t’hi acostumes, esclar, i trobes formes de superar aquest narcisisme negatiu. Fins i tot pot ser que la coincidència a l’anagrama del cognom me’l faci més odiós, a nivell personal, i aleshores col·leccioni anècdotes que confirmin la seva maldat, com un joc al límit de la paranoia (seva i meva).