Dimarts, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va comparèixer telemàticament al Congrés dels diputats i va fer aquesta afirmació: «Som l’abril del 2022, però sembla que som l’abril del 1937, quan tothom va saber del bombardeig de Gernika. Imaginin aquesta destrucció en ciutats de més de 100.000 persones». Zelenski, intuïm que ben assessorat, va recordar el càstig de l’urbs basca quan transcendia la matança de civils a Butxa per tropes russes. Des de la nostra òptica, la seva menció a Gernika va remarcar la dimensió global del conflicte d’Ucraïna al vincular-lo a la cèlebre tela de Pablo Picasso i va jugar a favor de Kíiv per les seves implicacions, ja que associa la matança de Butxa, negada pels seus responsables, amb la de la ciutat basca, on va passar el mateix; recorda les víctimes d’un bombardeig de l’Alemanya nazi quan Moscou al·ludeix a la «desnazificació d’Ucraïna» com a pretext de la seva invasió; i, potser de manera no prevista per Zelenski, remet a aspectes de la nostra Guerra Civil que poden ser alliçonadors.