El nostre planeta, la nostra salut

El món és un gran i complex ecosistema. Com tot ecosistema, es compon essencialment d’elements vius (plantes i animals, inclosos els éssers humans) i elements inorgànics (substrat geològic, aigua, aire), i les interaccions que s’estableixen entre tots els seus components. Qualsevol alteració de qualsevol dels múltiples elements d’aquest immens ecosistema implica conseqüències més o menys greus i més o menys extenses en l’equilibri ecològic. Certament, sempre s’han produït alteracions diverses sobre el planeta que han tingut conseqüències notables. L’extinció dels dinosaures, les glaciacions i desglaciacions, els volcans..., però el factor alterador sempre havia anat lligat a la mateixa natura. Hi ha, tanmateix, un element clau i disruptor entre els éssers vius que componen aquest ecosistema: l’ésser humà. El sociòleg americà A. H. Hawley va afirmar: «L’home és l’espècie més poderosa a efectes d’alteració dels ecosistemes i processos ecològics... en lloc d’acomodar les seves activitats a les relacions de la vida natural, controla i regula la comunitat biòtica per satisfer les seves necessitats». L’ésser humà és, sinó l’única, una de les poques espècies que, per sobreviure, no s’adapta a l’entorn, sinó que el modifica i fa que s’adapti a les seves necessitats. I per això utilitza recursos i eines capaces d’alterar el fràgil equilibri fins a límits insospitats. Es parla d’antropocè per definir una etapa que per alguns comença a finals del segle XVIII amb la utilització de la màquina de vapor i l’inici de la Revolució industrial i que ha fet el salt qualitatiu a partir dels anys 50 del segle passat, amb la desmesurada utilització dels combustibles fòssils i la generació imparable de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants, que estan modificant les condicions vitals de la Terra. El biòtop, l’entorn ambiental, està malalt. Si a l’escalfament del planeta, amb la pujada dels nivells marins, els fenòmens climàtics extrems, inundacions i sequeres i d’altres, afegim la contaminació química per pesticides i altres productes, la desforestació o els canvis d’ús de la terra, la ramaderia intensiva o el comerç i consum d’espècies exòtiques causades per la nostra forma de vida i que comporten el desplaçament i un contacte més gran i íntim amb espècies animals, abans aïllades de l’ésser humà i, en molts casos, portadores de microorganismes patògens i malalties, trobem que aquestes últimes poden fer el salt d’espècie i afectar l’ésser humà. Un element més, poc valorat fins ara: l’entorn no només està poblat d’animals i vegetals. També hi ha, i amb gran transcendència, microorganismes, el microbioma, molts dels quals viuen al cos humà i són imprescindibles (la microbiota). Si aquest món microscòpic no està ‘sa’, també afecta els éssers humans i la seva salut. Afegim al còctel la globalització i la facilitat i rapidesa dels viatges per tot el món i veurem amb quina senzillesa i efectivitat aquestes malalties infeccioses d’origen animal, promogudes pels canvis ambientals, s’estenen i es converteixen en pandèmies. La covid-19 ens ha recordat, si és que ja no ho sabíem, la importància i l’estretíssima interdependència entre la salut del medi ambient, la salut animal i la salut humana. L’ésser humà no pot estar sa si no ho està tot allò que l’envolta: el medi ambient i els animals, tant domèstics com salvatges. Aquest fet, d’importància extrema, ha fet que l’OMS, en el seu Dia Mundial de la Salut, que se celebra el 7 d’abril, aquest any hagi triat el lema «El nostre planeta, la nostra salut». La medicina aïllada no pot garantir que no emmalaltim. Fa falta l’estreta col·laboració amb la veterinària i el món de les ciències ambientals. Fa falta una sola estratègia dirigida a un sol objectiu: la salut de la Terra i tot el que conté. És l’estratègia ‘One Health’, ‘una sola salut’, impulsada per l’OMS, l’OIE (organisme per a la salut animal) i la FAO (organisme per a l’alimentació i l’agricultura), i que es pot resumir dient que només si canviem les formes actuals de vida de la societat humana podrem aconseguir que l’entorn i el món animal tinguin un nivell de salut més gran i, de retruc, millori la salut dels humans. De nosaltres depèn.

El nostre planeta, la nostra salut

La covid-19 ens ha recordat l’estretíssima interdependència entre la salut del medi ambient, la salut animal i la salut humana. L’ésser humà no pot estar sa si no ho està tot allò que l’envolta

El més llegit