¿Jocs Olímpics al Pirineu? Depèn

M’han preguntat diverses vegades si era «favorable» o «contrari» a la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. Sempre he contestat «depèn». En el debat sobre els Jocs han primat aspectes com els llocs de celebració de les proves, la realització d’una consulta o l’acord amb Aragó... Es troba a faltar una qüestió molt més bàsica: de què haurien de servir? Per respondre, cal tenir en compte que l’Alt Pirineu i l’Aran pateixen problemes feixucs. El despoblament accelerat del segle passat s’ha contingut, però les seves seqüeles perduren. Mentre que aquestes terres representen el 20% de la superfície de Catalunya, hi resideix només l’1% de la població. L’economia pirinenca se sustenta avui en el sector serveis. En tot l’Alt Pirineu resten poc més de 2.100 agricultors. La indústria s’esllangueix i l’ocupació es concentra en l’hostaleria, la construcció i el comerç. A l’Alt Pirineu hi ha més treballadors públics que agricultors. Les 10 estacions d’esquí alpí, que han sigut bàsiques per al desenvolupament econòmic, tenen una vida precària. La majoria són avui gestionades per la mateixa Generalitat. A mitjà termini han de fer front, a més, a les incògnites del canvi climàtic. L’accessibilitat cap a la plana ha millorat gràcies al condicionament de les carreteres. El transport públic presenta, en canvi, greus carències. El tren només arriba, molt precàriament, fins a la Cerdanya i el Pallars Jussà. Pel que fa als autobusos de línia, resulta més costós viatjar de Llavorsí a Barcelona que volar de l’aeroport del Prat a moltes ciutats europees. Els preus de la vivenda, condicionats per la segona residència, resulten inassequibles, especialment als pobles de capçalera de la vall. La presència de vivenda de protecció oficial és molt reduïda. Això contribueix al fet que els joves i els més desfavorits es concentrin a les capitals comarcals. A Puigcerdà, la Seu i Tremp hi ha àrees amb índexs de vulnerabilitat semblants als d’algunes ciutats metropolitanes. Finalment, els espais naturals, que constitueixen un patrimoni extraordinari i presten serveis ambientals a tot Catalunya, han sigut delimitats i nominalment protegits. Però els recursos que s’hi inverteixen són molt reduïts. El pressupost anual del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que cobreix una superfície de 80.000 hectàrees (8 vegades el terme de Barcelona), amb prou feines ha superat en els últims anys el milió d’euros. Al costat d'aquests problemes, el Pirineu compta amb unes notables potencialitats. La creixent demanda d’aliments de qualitat pot constituir la base per al renaixement de la producció agrícola i la ramaderia extensiva. L’aspiració de part de la població de viure i treballar en territoris menys densos obre possibilitats d’atraure residents, si s’estenen les xarxes telemàtiques i s’enforteixen els serveis de les capitals comarcals. El patrimoni pirinenc pot contribuir a la innovació i el desenvolupament local, com mostra l’experiència del Centre d’Art i Natura de Farrera, Premi Nacional de Cultura de l’any passat. I així podríem continuar. És davant aquests problemes i potencialitats que, quan em pregunten què en penso dels Jocs al Pirineu, responc «depèn». Depèn del futur que a través d’aquesta iniciativa es vulgui impulsar. El parc del Segre de la Seu d’Urgell, construït per als Jocs de 1992, així ho demostra: ha sigut un èxit perquè es va concebre al servei d’un projecte de ciutat polida, equitativa i respectuosa amb l’entorn. Si els Jocs han de servir per disfressar els efectes del canvi climàtic, per potenciar les comunicacions en vehicle privat i enfortir la creença que l’únic futur possible passa pel negoci immobiliari, l’hostaleria i l’esquí, considero que més valdria que no se celebressin. Si, al costat de les celebracions esportives, els Jocs servissin per enfortir les ciutats pirinenques, incrementar la vivenda assequible, millorar el transport públic i promoure una gestió adequada de l’entorn penso que podrien ser una oportunitat interessant per a l’Alt Pirineu i l’Aran. Fins que les institucions ens mostrin clarament en quina mesura els Jocs que projecten volen ser una cosa o una altra, la resposta més assenyada continuarà sent «depèn».

¿Jocs Olímpics al Pirineu? Depèn

Si es volen disfressar els efectes del canvi climàtic, per potenciar les comunicacions en vehicle privat i el negoci immobiliari més valdria que els Jocs no se celebressin

El més llegit