“El que no es veu no existeix?” Li plantejava l’altre dia aquesta pregunta a un amic editor. La comunicació, la visibilitat, ja és part indestriable de la feina de qualsevol editor de continguts, en el format que sigui. Ja sigui un llibre, una pel·lícula, un concert, una obra de teatre, un programa de televisió, si no aconsegueixes que es faci un lloc enmig del soroll comunicatiu sembla que no existeix. Les maquinàries comunicatives són molt desiguals, així com el misteri últim de perquè alguna cosa cau en gràcia abans que una altra... pots estar en boca de tothom o passar desapercebut.