La guerra, per molt que es disfressi de justa, és violència i destrucció. Les seves conseqüències, per molt que es dissimulin, són empobriment i regressió. A Ucraïna, es tracta de salvar la vida; a la resta d’Europa, de salvar l’economia. En pocs dies de diferència, el Govern espanyol, pressionat pel flanc de Podem, ha decidit atacar la crisi de l’energia fent el que fins fa poc horroritzava els homes de negre de Brussel·les: augmentar la despesa pública i, per tant, l’endeutament. El Govern va anunciar que s’aliava amb Portugal per plantejar a la Unió Europea un límit per al preu del gas de 30€/MWh, malgrat que la mateixa ministra Calviño ho considerava «poc seriós» només tres dies abans. Si s’implanta la mesura, el rebut de la llum, absurdament lligat al del gas, podria arribar a baixar més d’un 50% i, de retruc, segons molts experts, la inflació podria enfonsar-se i la situació macroeconòmica podria tornar a estabilitzar-se. Només dos dies després, el Govern va aturar la crisi dels transportistes subvencionant 20 cèntims per litre, una xifra apreciable que no només ha acabat amb una vaga que al principi havia descodificat pèssimament, sinó que ha ajudat sensiblement molts sectors i autònoms, que corrien el risc de col·lapsar-se.