Que el sistema públic de pensions és el resultat de decennis de lluites obreres i constitueix, avui, una de les parets mestres de l’Estat de benestar amb què s’ha pogut socialitzar una mínima part de la riquesa és tan evident com interioritzat rau en l’imaginari de les classes assalariades que n’és la seva millor joia. I ho és pel que té de conquesta de la protecció i pel que ateny al seu adn de solidaritat intergeneracional i de fraternitat social, en tractar-se d’un model de repartiment i no pas de capitalització. Però encara més pel que té de conquesta de protecció social i de repartiment de la riquesa a través de compensacions a prestacions generades a partir de cotitzacions més baixes i la ponderació de les més altes.