Dilluns el cel estava ennuvolat a Pamplona, però no plovia. Havíem arribat un parell de dies abans perquè m’havien convidat a fer una xerrada a la biblioteca de la ciutat, un edifici enorme i espaiós com una terminal d’aeroport, amb un auditori amb unes butaques tan còmodes que el meu acompanyant s’hi va adormir i tot. Ricardo Pita, savi de la ciutat i mestre i amic de la meva adorada Margarita Leoz, conduïa la conversa. Ens havíem conegut unes hores abans al Café Iruña, on deien que Hemingway passava moltes estones quan visitava Pamplona, i després de la xerrada encara vam fer apreci sopant junts i parlant de literatura sota la llum taronja dels fanals del pàrquing de la biblioteca.