Dol una mica viure sabent que tot va canviant. Potser estic parlant tranquil·lament amb la meva filla gran i de sobte penso que falta poc temps, amb 10 anys, perquè la conversa deixi de fluir com flueix ara –infantil, sincera i despreocupada–, que falta poc perquè es compliqui el que és seu amb el que és nostre, a casa, el que és seu amb la vida i el que és seu amb la resta del món, perquè són coses que sempre passen i perquè sé que no podré fer res per evitar-ho.
BARRACA I TANGANA
Per si de cas
La meva aspiració principal és que la meva filla entengui un dia que ho vam fer el millor que vam poder i que la seva existència em va empènyer a intentar millorar en tot. És el mateix i l’únic que demano també al meu equip i a la meva afició, temporada rere temporada, perquè em sembla just aquest tracte.
Temes:
El més llegit
- Catalunya, segona comunitat on els consumidors gasten més en menjar
- Quin és el gelat de supermercat més saludable segons l'OCU?
- Tanca la Pepeta, el celler on la gent va passar del country a veure els partits del Barça
- Justícia esmenarà l’error legal sobre oficiar casaments
- Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify