Per una regularització extraordinària, article de Carles Campuzano

Afrontem una nova onada de refugiats amb polítiques dels estats membre de la Unió Europea i amb una mobilització de la ciutadania respecte a l’acollida radicalment diferent d’allò que vam viure durant la crisi dels refugiats de Síria. En molts sentits, és una molt bona notícia. La Unió Europea ha activat tots els mecanismes legals per acollir els refugiats ucraïnesos que contempla el dret comunitari i la societat civil s’ha abocat amb un formidable esforç de generositat en l’acollida de milers de dones, nens i persones grans que fugen de la guerra de Putin contra Ucraïna. Una altra qüestió és tornar a constatar que ni la Unió ni el conjunt de ciutadans vàrem donar la resposta que tocava quan milers de persones intentaven entrar a la Unió Europea des de Turquia o des de Líbia. A escala institucional l’excepció fou, sens dubte, la cancellera Merkel, que va assumir el corresponent desgast electoral. I és que l’agenda de les migracions i els refugiats al Vell Continent continua sent complexa, difícil i contradictòria. Els europeus vivim en societats envellides, el nostre creixement demogràfic depèn dels fluxos migratoris, la jubilació de la generació ‘boomer’ tensa els mercats de treball, tant en feines de qualificació molt tecnològica com també en sectors molt intensius en ocupació. Alhora, el procés d’acollida i inclusió dels immigrants no és mai fàcil, ni exempt de conflicte als barris populars. És en aquest doble context en què guanya més força la campanya que s’està promovent per part d’un ampli ventall d’organitzacions socials a favor de posar en marxa un procés de regularització de les 500.000 persones d’origen estranger que es considera que viuen a Espanya sense permís de residència. Fa pocs dies la Fundació Por Causa presentava l’informe ‘Cinc bones raons per aprovar una regularització extraordinària de migrants sense papers’. El considero un document de lectura imprescindible per als nostres representants polítics. L’equip de Por Causa és bastant clar i contundent expressant els arguments a favor d’un procés administratiu d’aquestes característiques. De manera molt resumida, són cinc raons que justifiquen aquesta demanda. En primer lloc, la magnitud del problema és massa gran per no fer-hi res. 500.000 persones, que representen al voltant d’un 14% dels migrants residents a Espanya, en són moltes, especialment si pensem que el gruix d’aquestes persones treballen en l’economia submergida, fonamentalment en tasques de suport a la llar o en el sector de l’hoteleria. En segon lloc, és molt evident que la irregularitat administrativa impedeix garantir els drets de les persones, dificulta el procés d’integració i acollida en la societat i fa, sovint, impossible l’accés als serveis públics fonamentals, incloent-hi el sistema judicial, en un context en què es vulneren drets i es pateix explotació. En tercer lloc, una regularització extraordinària seria bona per al conjunt de la societat. En termes fiscals, fer ‘aflorar’ aquest mig milió de persones, que passarien a tributar per l’IRPF i a cotitzar en la Seguretat Social, es calcula que representaria un ingrés públic de més de 3.500 euros anuals per persona regularitzada, amb efectes positius en el consum intern i en l’impuls de l’activitat econòmica en el seu conjunt. I, és clar, també permetria acabar amb les pràctiques deshonestes d’aquells que basen el seu model de negoci en la contractació de persones sense papers, fent la competència deslleial a la immensa majoria d’empresaris que contracten com toca. En quart lloc, la regularització ajudaria a enfortir la seguretat sanitària de tots, en la mesura que permetria incorporar en totes les campanyes de prevenció de la salut aquestes persones, evitant l’extensió de malalties especialment contagioses. Alhora, el tractament sanitari de les persones migrades es podria efectuar en condicions de més normalitat, reforçant l’aposta col·lectiva que hem fet per un sistema de cobertura universal. I l’última raó és que abans ja s’ha fet, amb governs tant de dretes com d’esquerres a Espanya, ha donat bon resultat i no ha tingut contraindicacions. Altres estats europeus també ho han fet últimament, com Portugal i Itàlia, d’acord amb arguments similars. Si ara l’estem encertant amb els refugiats d’Ucraïna, més raó per fer-ho amb els nostres veïns des de fa temps, que no han pogut accedir a la documentació, que viuen i treballen amb nosaltres i volen ser part d’aquesta comunitat.

El més llegit