Aquest és el títol d’un dels primers llibres que recordo haver vist per casa. L’associo a la imatge del meu pare, les ulleres al pont del nas, llegint les peripècies de Miguel Delibes a la recerca de la seva idolatrada perdiu vermella. Suposo que aquesta aportació literària devia tenir alguna cosa per veure que alguns dels seus fills –no tots– ens aficionéssim a la caça menor. Cinquanta anys després, continuo recorrent quilòmetres a la recerca de perdius i conills per terres castellanes mentre els meus dos germans viuen entregats en cos i ànima a perseguir senglars pel Priorat; una mica com l’Obèlix, però sense menhirs.