Hi ha molts exemples en la magnífica obra cartellista de Cesc (ara reunida en un volum d’Univers) que són vigents per la càrrega política que contenen. Em fixo en un cartell de l’any 1969, en homenatge a Pompeu Fabra. Un nen, amb bata de ratlles, aixeca la mà dreta i assenyala un lema que diu: “Català a l’escola”. La mirada de l’infant és mig trista, mig encongida, quasi espantada, però el gest del dit és ferm i contundent. Han passat més de cinquanta anys i el cartell podria presidir el debat que aquests dies ens atabala, ens enfronta, ens embordeix.