Hi ha conceptes populars que quan s’apliquen a la política és per injuriar l’assenyalat. «Pijoprogre», per exemple. Aquella persona «amb bon nivell econòmic i d’aparença conservadora però amb idees modernes i liberals que es consideren impròpies d’ella». O sigui, l’etiquetada des del prejudici. Si així ridiculitzen en públic destacats membres de partits polítics que encobreixen la seva ignorància utilitzant tòpics aparentment ocurrents, ¿què no faran les seves bases? Doncs concloure que qualsevol que estigui als seus antípodes és directament feixista o comunista, independentista o unionista, propi o botifler. Sense matís ni tamís. I així és com es mantenen ben alimentades les dues Espanyes i les dues Catalunyes que han trobat a les xarxes el seu camp d’expressió ideal. Amb la impunitat del pseudònim i la limitació de l’obsessiu.