Fa uns dies es va estrenar a Prime Video ‘Deep Water’, la primera pel·lícula en vint anys d’Adrian Lyne, director de ‘Nou setmanes i mitja’ (1986), ‘Atracció fatal’ (1987) i ‘Infidel’ (2002). Protagonitzada per Ana de Armas i Ben Affleck, venia precedida de certa expectació per raons no cinematogràfiques: va ser la pel·lícula en què els actors, ja separats, es van enamorar. No obstant, l’estrena (inicialment anava a ser en cines) ha sigut bastant discreta. ‘Deep Water’ té defensors, entre els que em trobo sense distància irònica: m’agrada. És una pel·lícula estranya, perversa i molt divertida (voluntàriament). Malgrat tot, la recepció general ha sigut més aviat dolenta. És cert que això passa amb moltes pel·lícules. Però, d’alguna manera, ‘Deep Water’ entraria en un grup específic de pel·lícules: les que, en part, provoquen rebuig perquè pertanyen a una altra època.