Necessitem bales. I un pla per no utilitzar-les

Carta oberta als líders europeus, que avui es reuneixen al meu barri. Estimats líders europeus que avui us reuniu al meu barri. Estimat Pedro, estimat Manu, estimat Mario, estimats Olaf, Mateusz, Viktor i Alexander. Estimadíssimes Kaja, Sanna, Mette i Magdalena. Estimats tots: Segur que molts de vosaltres recordeu el que és tenir nens petits. Alguns deveu el son lleuger o mascotes que es desperten a la mínima. Per això perdonareu que comenci aquesta carta amb una petició mundana i egoista: digueu als helicòpters que facin menys soroll. Els del barri fa setmanes que no dormim bé, alguns per por, d’altres intentant robar hores al dia per posar en marxa totes les decisions que preneu cada vegada que veniu per aquí. Creieu-me que ho fem amb gust. Som un barri treballador d’europeistes convençuts i horroritzats per la guerra de Putin. Però això dels helicòpters ja està arribant a límits insostenibles. Cada vegada que veniu, i aquest mes han sigut diverses vegades, el meu fill de dos anys es desperta a les 6 del matí plorant. Crec que encara no sap el que és un helicòpter i el soroll el terroritza. O potser és més llest del que jo penso i sap molt bé que, tret que un sigui ric i visqui en una mansió amb heliport, el soroll d’hèlixs a trenc d’alba no sol presagiar res de bo. Però al que anava. Perdonareu, també, que us tutegi. Al cap i a la fi, ja sou com de la família, de tant que ens veiem. ¿Recordeu el Brexit i la pandèmia? Allà ens vam veure molt. Hi ha algunes cares noves. Altres, com Viktor i Mark, fa tant temps que sou aquí que gairebé fins i tot us trobaré a faltar si alguna vegada us fan fora del govern de veritat. La veritat és que no us envejo. Aneu de crisi en crisi i a sobre els veïns us renyen per muntar xivarri. Vosaltres, no obstant, últimament renyeu poc. I és d’agrair. Qui ens havia de dir que Putin faria més per la integració europea que el Robert Schuman en persona. Les decisions que heu pres fins ara han sigut ràpides i valentes. Heu plantat cara a l’esbirro del pati de l’escola de l’única manera possible: tots a una i sense fissures. La sorprenent i admirable resistència ucraïnesa no hauria sigut possible sense vosaltres. O potser sí, però hauria sigut menys eficaç. És clar que quan parlo de vosaltres, en realitat estic parlant de mi. I del veí de baix que està redactant l’article 7.2 de la nova decisió sobre les sancions europees. També parlo dels oncles de la meva amiga Ana, que viuen a les muntanyes romaneses i dels pares de la meva companya d’oficina que són a Milà. Bé, ja m’enteneu. Que parlo de tots els europeus, perquè, al final, totes aquestes decisions tan ràpides i tan valentes les heu pres perquè sabeu que els vostres votants, els ciutadans, les haurien pres també. Però ara ens esteu lligant una mica, i per això us escric aquesta carta. Ens heu dit que cal apujar la despesa de defensa, que ens hem de desvincular el més ràpid possible del gas i el petroli rus i que Europa acollirà fins a nou milions de refugiats ucraïnesos. Jo crec que tot això ens sembla bé. Vaja, que no ho he parlat amb tots i cadascun dels 500 milions d’europeus, però sembla que bé, que no hi ha problema. El que crec que no ens esteu explicant bé és d’on sortiran els diners per a, simultàniament, abaixar impostos a l’energia, donar suport a una transició energètica que serà més brutal i menys distributiva del que pensàvem i integrar un munt de gent nova. Tampoc ens esteu explicant gaire bé quina és la relació cost-benefici de les sancions i per què estem lluitant de veritat (jo crec que és per la llibertat, i no només per la d’Ucraïna, que ja seria bastant). Els del barri i els oncles de l’Ana i els altres no entenen tampoc per què continuem comprant gas a Putin i si ara a sobre li paguem per ell en rubles. Tampoc si hi ha una relació directa entre els tancs arrasant Mariúpol i l’escassetat de llet o paper higiènic. A mesura que la guerra s’allarga, nosaltres, els europeus, anem entenent cada vegada menys. I ja sabeu vosaltres com de perillós és això: sense recolzament social no hi ha unitat europea. Sense unitat europea aquesta guerra la guanya Putin. Jo sospito que vosaltres, que no sou infal·libles, esteu també una mica confosos. Per això crec que necessitem un pla. Resulta que aquesta guerra durarà més del que pensàvem, i això ens farà a tots més pobres. Que requerirà sacrificis. De tots. ¿Us sona d’alguna cosa? És el 2020, repetit. Jo crec que és hora que sortiu tots a l’una, sense por de tractar-nos com el que som, votants capaços d’entendre i assumir les coses. Per exemple, després de la cimera d’aquests dies, quan us n’aneu del meu barri cadascú a casa seva, podríeu parlar-nos des de la tele, com fèieu en la pandèmia. Us dono, gratis, un eslògan enganxós, parafrasejant Zelenski: «Necessitem bales. I un pla per no utilitzar-les». Atentament, Camino M., Brussel·les

Necessitem bales. I un pla per no utilitzar-les

A mesura que la guerra s’allarga, nosaltres, els europeus, anem entenent cada vegada menys. Sense recolzament social no hi ha unitat europea

El més llegit