Hi va haver un parèntesi. Un moment que podia haver sigut terra de ningú. Un buit al calendari amb ànima de niu. Tancar els ulls i, simplement, sentir-se segura, acompanyada. Hi va haver un parèntesi entre la denúncia i el dia en què tots dos estaven citats en un jutjat de Barcelona. Però no hi va haver pau. Diuen que ell va embogir quan va saber que ella tenia una nova parella, que li enviava missatges constantment, que la seguia. Quin guió tan vell per a dues persones tan joves. Tots dos d’uns vint anys amb un fill de set anys. Ella va fer el gran pas: va posar la denúncia. Només per amenaces, no per agressions. Malgrat que les parets delataven els cops, asseguren els veïns. Hores abans d’acudir al jutjat, ell la va assassinar.