Una mare i un fill. I un dol. I un suïcidi. I una societat que tot ho tapa. I rols invertits, de cures. I una pena fonda. I un alliberament. I tot el silenci al voltant de l’escena: un silenci, el de la salut mental, que no fa altra cosa que tacar-ho tot, tot ho embruta... i per a res. Les impuxibles ho han tornat a fer: omplir de bellesa les esquerdes del dolor.