Sal gruixuda. Ben dirigida. Encertada en forma i fons. Sap bé què diu i com. Aquest és el seu paper a Esquerra. El rol que ell mateix s’ha forjat i l’ha portat a ser el número u a Madrid. Rufián actua com un xarnego ‘indepe’ de barri, que les deixa anar amb desvergonyiment. Per això la seva tirada electoral. Ha guanyat dues eleccions, i les enquestes li juguen a favor. Amb ell s’hi identifiquen votants que, d’una altra manera, s’escaparien cap a l’ala roja de l’hemicicle. És clar que, aquest deixar-les anar sense contemplacions, amb posat xulesc, està dirigit essencialment als seus socis de Govern, Junts, on el d’Esquerra vol potenciar el marc mental que nia l’anomenada gent d’ordre, a la qual cal enviar dards avui sí i demà també. Es tracta de menjar-los el terreny i desgastar-los, amb terrabastalls circenses i llums de colors. Per alguna cosa ell encarna la suposada superioritat moral del poble pla.