La guerra de Putin des del meu iPhone

Mai abans havia sigut possible seguir una guerra des d’un telèfon mòbil. És cert que les xarxes són un model de propaganda i mentides dels dos bàndols, però seguint les normes bàsiques del periodisme i actuant amb la necessària desconfiança, és possible obtenir informació (i anàlisi d’experts) que diu molt sobre la guerra d’Ucraïna i els contendents. I treure conclusions sobre per què ha fracassat el pla inicial de Putin (assolir Kíiv en pocs dies) i per aventurar què pot passar en el camp de batalla. La primera és que l’agressor deslliura la batalla contra un enemic que té tants ulls com ucraïnesos hi ha contraris a Putin. Tots tenen mòbil i tots fan fotos. D’allò que veiem a la televisió i que no veiem, dels moviments i les baixes de les tropes russes, que són recollides per internautes que animen la moral de la tropa amb centenars de milers de seguidors i que pararan al centre de comandament de l’exèrcit ucraïnès. No som a Txetxènia, a Geòrgia, o a Síria, on la telefonia mòbil era només una realitat urbana, perquè aquesta guerra es lliura en un país on internet arriba a tot arreu. Els russos tenen els seus satèl·lits, però els ucraïnesos expliquen amb aquests milers d’ulls que se sumen a la informació que els proporcionen els satèl·lits de l’OTAN (a més de l’ajuda d’una multinacional que té el banc de dades facials més gran del món). No és una qüestió menor, tenint en compte que en les guerres del segle XXI la localització de l’enemic resulta determinant. Per als russos, que els seus míssils han destruït part de l’arsenal de Kíiv, i per als ucraïnesos, que han delmat les tropes russes amb una eficàcia que ha sorprès els analistes militars. És una de les raons que expliquen l’empantanegament d’un exèrcit que té quatre vegades més soldats, cinc vegades més blindats, una superioritat aèria i tecnològica absoluta, i un pressupost deu vegades més gran que l’ucraïnès. Els analistes militars han destacat també els errors inicials de la logística russa, patents en aquella columna immobilitzada durant dies al nord de la capital. Han aportat llum sobre les causes d’aquests errors i els efectes devastadors. Moscou pensava, probablement, que, en vista d’aquesta ingent acumulació de força militar (gairebé 200.000 homes), l’exèrcit ucraïnès retrocediria, com va passar a Crimea. Un error que va transformar milers de tancs i blindats russos de poderosos elements de dissuasió en objectius de fàcil accés. Els centenars de fotografies que circulen per la xarxa confirmen que no hi ha res més vulnerable que un tanc aturat. I no ha servit de gran cosa el sobre sostre que li han afegit els russos, davant un atac amb míssils Javelin com els que té la resistència ucraïnesa. No hi pot haver victòria en una guerra d’ocupació sense soldats decidits a trepitjar el territori (tot i que no sigui condició suficient: Vietnam). Hi pot haver destrucció (Afganistan) però no victòria. I la falta de moral de la tropa russa, que contrasta amb la determinació dels ucraïnesos, constitueix un altre dels punts febles de Moscou. Hi ha moltíssims indicis de desmoralització de soldats, la majoria joves reclutes que expliquen un relat difícil d’empassar-se: destruir Kharkiv, Mariúpol, Odessa o Kíiv per defensar els russos del Donbass. Un és la mort de cinc generals (no desmentida per Moscou), que posa de manifest la necessitat dels comandaments russos de pujar a primera línia per animar una tropa moixa. Aquesta baixa combativitat dels reclutes també explica el reclutament de milers de mercenaris txetxens, sirians i libis, abans d’intentar l’assalt a Kíiv. Com més ineficaç resulti el pla A, més brutal serà el pla B. Es tracta de passar de l’ocupació a la destrucció. Rússia té capacitat per a això, pot activar la seva aviació i desplegar els seus míssils de creuer o supersònics (els famosos Kinzhal). Però el cost d’aquest canvi d’estratègia serà molt alt. Deixarà en ridícul el propòsit inicial de l’anomenada Operació Militar Especial i posarà de manifest que la primera potència nuclear del planeta és un tigre de paper quan ha de lluitar amb armes convencionals contra una potència mitjana però determinada i que compta amb el suport d’Occident.

La guerra de Putin des del meu iPhone

A través de les xarxes és possible obtenir informació (i anàlisi d’experts) que parlen molt sobre la guerra d’Ucraïna i els contendents

El més llegit