Gràcies a l’amistat del company Sergi López-Egea i a l’amabilitat dels organitzadors de la Volta a Catalunya, dilluns vaig poder seguir la primera etapa en un cotxe habilitat per experimentar la il·lusió de viure l’emoció del ciclisme. Ets allà, circulant entre motos i vehicles, i comproves l’envergadura d’una prova d’aquest nivell, fruit de la persistència i l’esforç, però no veus gaires ciclistes. Sents la seva olor, els perceps, estan a la cantonada, però només t’arriben notícies de manera col·lateral, estratagemes adjacents de la realitat, que sembla deformada. Missatges que sents per l’emissora, les indicacions tècniques d’un xòfer acostumat a la competició, corredisses que no saps discernir d’on provenen i a on van. Segueixes la carrera com si fossis a la cova de Plató.