La pluja fina suposa un problema molt greu. Més del que sembla, perquè sense grans escarafalls et va calant fins als ossos. I quan ja tens el cabell xop i t’han arribat les gotes on l’esquena perd el seu cast nom i fins i tot els peus es poden haver mullat, llavors som candidats a la pulmonia. Una cosa semblant passa amb les idees tòxiques, que contaminen la convivència sense adonar-nos-en. Són com el verí. Un dia en una tertúlia algú diu que parlar de violència masclista estigmatitza els homes; ridícul. Un altre dia, en qualsevol xarxa social, es difon que hi ha un munt de denúncies falses d’agressions a dones; mentida. Trompeteria màxima quan s’inverteix la situació i, de forma excepcional, és una dona qui un dia es carrega la seva parella masculina; ¿no us ho dèiem? I després està la justícia, planteja un altre: ¿de debò hi ha d’haver una llei específica que abordi la violència d’homes contra dones? ¿No seria millor una altra llei que inclogués totes les violències que es produeixen al si de la família? D’acord.