Reverència a Xavi

Després de la brutal exhibició al Bernabéu, queda l’evident sensació que el Barça ha arribat tard a aquesta Lliga. Si en el tram inicial del campionat la caiguda hagués sigut en realitat un sot, ara mateix estaríem fent comptes. Aquest és un Barça aclaparador i divertit. Evoca el dels grans temps. Val la pena posar la pausa a la sèrie de Netflix del moment, quedar amb els amics al voltant de la tele amb unes pizzes, consumir febrilment informació blaugrana. Torna a ser un apassionant tema de conversa aquest equip de Xavi, enginyer d’una obra que es presumeix monumental si no perd el fil en el futur. Ni rastre ahir de l’esbombada màgia del Bernabéu. Cap reacció visceral com davant el PSG. La vulgaritat va lligar de mans el Madrid sense Benzema, incapaços davant uns futbolistes blaugranes famolencs, esperonats per un tècnic que no va suportar (els gestos així ho indicaven) que els seus aixequessin el peu del coll madridista amb el 0-4. Temps rècord Res exemplifica millor l’estat dels bioritmes del Barça que la pressió alta. Si funciona, si hi posen cames i coordinació com aquest diumenge a Madrid, res pot anar malament. Bé, la rematada ha de ser afinada i, tot i que sembli mentida, no es va acabar de xutar bé davant Courtois. Entre Aubameyang i Ferran Torres van privar la parròquia barcelonista d’un marcador per als annals de l’escàndol i l’enrojolament. La superioritat va ser aclaparadora i les ocasions que es van generar semblaven de partit de pretemporada, de tan clares. S’ha d’admirar el que ha edificat Xavi en tan poc temps. Va conquistar primer pel discurs, però ara ja ho ha fet per la pissarra i l’estimulació. Fa poc li van preguntar en privat a Laporta si s’havia equivocat al dubtar de Xavi per estar verd. «És que al meu costat es madura ràpid», va dir amb la sorna que el caracteritza. El tècnic ha sorprès el president, possiblement molts més. S’ha inaugurat una nova era en temps rècord. Fem-li una reverència.

El més llegit