L’última vegada que el Barça va guanyar per 5-1 el Reial Madrid, les llàgrimes d’un madridista, el meu net Óliver, que tenia sis anys, em van trencar l’ànima. Feia fred a Barcelona, el molt amable Carlos Naval va tenir la gentilesa de proporcionar-nos seients pròxims al camp i la mare del nen i aquest apassionat seguidor de Modric van poder veure amb comoditat i nervis de diferent naturalesa una golejada que aleshores encara es podia permetre l’equip al qual professo fe des que tenia l’edat que ara té el meu net.