Com m’alegro aquests dies de no ser professora, ni directora d’una escola, ni mestra de primària. Com m’alegro de no haver de triar entre anar a la vaga o arribar a fi de mes (perquè anar a la vaga no és gratis per als docents). Com m’alegro de no haver de negociar amb un Departament de Educació unilateral i improvisador, que no se sap quina estratègia segueix, o si en té alguna, i que sembla fer tot el possible perquè l’enuig dels educadors es perpetuï.
Article de Care Santos Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Que bé no ser docent
Quina tranquil·litat no pertànyer a un col·lectiu a què tothom li diu què ha de fer però gairebé ningú li consulta res
Sessió de treball 8 Reunió de docents en un institut del Maresme. /
Temes:
El més llegit
- La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- 45 anys esperant el pont del Baricentro
- Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Un professor del Conservatori del Liceu, acusat d’agressió sexual