¿Governar amb Vox? Els riscos del PP | Article de Xavier Casals

Pablo Casado i Alfonso Fernández Mañueco van convocar les eleccions de Castella i Lleó convençuts que el PP vorejaria la majoria absoluta, deixaria fora de combat el PSOE, fulminaria Cs i minimitzaria Vox. Des de Génova se’ls va donar projecció estatal perquè el 14-F creés un marc polític de caiguda del PSOE i avenç imparable del PP que els comicis andalusos previstos aquest any havien de ratificar i que culminaria amb l’arribada de Casado a la Moncloa el 2023. Però el resultat va ser un altre: un avenç irrisori del PP (va passar de 29 a 31 escons, 31,4%) i un ascens espectacular de Vox (d’1 a 13 diputats, 17,6%) que ha culminat en un acord de govern dels dos partits. El pacte pot complicar les coses al nou líder ‘in pectore’ del PP, Alberto Núñez Feijóo, ateses les seves implicacions. Les «tres dretes» com a problema Ho plantegem així perquè, segons el nostre parer, hi ha un error d’apreciació important en sectors del PP sobre Vox i que va explicitar l’expresident José María Aznar. Aquest 2018 va afirmar que l’espai de la dreta s’havia «trossejat» entre el PP, Cs i Vox i que l’havia de recompondre Casado, que aquell any va assumir la presidència popular. El problema era com fer-ho: ¿Amb discursos que connectessin els tres electorats? ¿Amb coalicions electorals? ¿Amb executius de coalició? Casado, sense estratègia aparent per a aquest cas, va alternar les fórmules: va fer la coalició electoral Navarra Suma amb Cs; es va acostar al discurs de Vox a les campanyes; i va fer governs de coalició amb Cs i el suport extern de Vox. Finalment, l’aparent extinció de Cs deixa el PP i Vox disputant-se el vot de la dreta en solitari i –des de la lògica aznariana– el seu acord sistemàtic no hauria de ser complicat. El problema és que Aznar tenia raó només de manera limitada, ja que, tot i que el vot a Vox procedeix de l’electorat popular, el partit verd cada vegada és més diferent al PP. Per això per a Génova no és el mateix governar amb Cs i fagocitar el seu electorat amb un discurs liberal que clavar l’ullal en els temes de Vox. Aquests, entre altres aspectes, passen per frenar a la immigració amb murs trumpistes a Ceuta i Melilla; assumir suposades conspiracions com la del milionari filantrop George Soros, i picades d’ullet al moviment antivacunes; oposar-se a la llei de violència de gènere; erradicar l’Estat autonòmic; festejar els governs d’Hongria i de Polònia (dos membres díscols de la UE cada vegada més autoritaris). Convindrà el lector que això és excessiu per a un PP que segons Casado aspirava a representar el «centre reformista». Vox, un company de viatge perillós Al PP, a més, no hi ha unanimitat sobre si s’havia de governar o no amb Vox a Castella i Lleó. Recordem que Isabel Díaz Ayuso hi estava a favor i l’analista Iván Redondo va afirmar a ‘La Vanguardia’ que «7 de cada 10 votants conservadors volen el pacte PP-Vox». Per tant, la qüestió divideix el partit i el seu electorat. ¿Què pot passar al formar-se ara aquest executiu? Segons el nostre parer, podria tenir tres conseqüències importants. En primer lloc, el PP pot enviar al seu electorat el missatge que si vota Vox, tots dos s’entendran en el govern. Això afavoriria les desercions cap al partit d’Abascal, al ser un «vot útil». En segon lloc, s’ha de ponderar que Vox avui és un actor molt més sòlid que quan va iniciar el salt institucional. El cicle electoral del 2019 li va reportar ingressos sanejats (dels gairebé 15 milions d’euros que va ingressar el 2020, el 66% eren públics); posseeix una maquinària potent; gaudeix de tendència a l’alça i sembla tenir un electorat fidel (quan Ayuso va arrasar en les eleccions madrilenyes de 2021, Vox va passar de 12 a 13 escons). Per tant, tot i que Vox sigui el soci menor en un executiu de coalició amb el PP, el seu influx polític i electoral pot ser superior al tenir els altaveus institucionals. En tercer lloc, pot ser que Vox no surti vencedor en tots els aspectes, ja que s’enfronta a una disjuntiva important: ¿Podrà conciliar llarg temps la seva oposició a les autonomies amb la participació en les seves institucions (parlament i governs)? Tot l’exposat fa de Castella i Lleó un potencial laboratori de la dreta, especialment quan ja ha començat la precampanya de les eleccions andaluses.

El més llegit