Reconec que vinc d’una altra tradició. Ho reconec i ho confesso. Vull dir que els meus referents eròtics són diferents dels de Rosalía. Fel·lacions descrites, posem per cas, per Vicent Andrés Estellés, que comprenia que “som bàrbars” en assumptes tan delicats. Escrivia per exemple, “Sota el llençol, et tempte l’engonal, la rodonor abatuda d’un pit”. O quan evocava “els pèls de l’entrecuix pegant cops a les teues rodonors invictes”. Per no parlar del rector de Vallfogona, quan comparava la vida alegre amb “l’obert clivell d’eixa magrana”. Amb això vull dir que bona part de la poesia eròtica que conec es mou entre l’efusió d’un acte compartit i la rialla de qui gaudeix tant del moment del coit com de la reconstrucció festiva de l’orgasme.