Fa uns anys que successius esdeveniments mostren fins a quin punt la globalització econòmica se sustenta en unes bases molt fràgils. S’argumentava en els seus inicis, fa tres dècades, que amb l’obertura se suavitzarien molt els cicles econòmics, el benestar es generalitzaria i es tendiria a una homogeneïtzació política mundial, que enterraria vells conflictes. No obstant, a prop de nosaltres hem conegut la crisi econòmica més gran que puguem recordar, s’ha enfonsat la política tradicional i fracturat la societat, hem patit una pandèmia succeïda per enormes deficiències en les cadenes de subministrament global per acabar, ara, amb una guerra a Europa. I el que vindrà.