Des de fa molts anys recopilo objectes amb forma fàl·lica. Per a un arquitecte un menhir, un monòlit o la mateixa columna no deixen de ser una erecció pètria, origen de tota construcció. Una cosa que aixequem, però sabem que caurà tard o d’hora. Un símbol constructiu icònic que culmina amb el prepotent gratacel. En la meva petita ‘fal·loteca’ hi ha de tot, obridors, floreros –com el Shiva de Sottsass–, perfums, salers, ampolles, porrons... i, per descomptat, amulets de fertilitat. Molts amics em porten alguna peça quan van de viatge, abunden a tots els continents. Però ara mateix mostrar aquesta col·lecció seria inoportú. Semblaria una provocació masclista, cosa que en realitat és només testimoni del fal·locentrisme dominant durant tants segles.