La guerra de Putin ens té commoguts pel drama humà i de destrucció que representa, per les seves greus conseqüències econòmiques, així com pel perill d’un enfrontament militar a més gran escala. Pensem que només la bogeria expansionista i el despotisme produeixen aquest tipus de conflictes, dels quals a Occident creiem estar fora de perill, però quan ens fixem en com es gestionen per aquí algunes qüestions, que són molt menors, i salvant totes les distàncies, cal lamentar que en lloc de treballar per l’acord, es busqui el conflicte i el fracàs. El setembre passat, el Govern de Pere Aragonès va renunciar de forma incomprensible a la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, a una inversió de 1.700 milions, per convertir-lo en un ‘hub’ intercontinental. Es va buscar que el projecte naufragués per culpar, com sempre, Madrid. Oriol Junqueras va acusar el Govern de Pedro Sánchez de parar una trampa, perquè la proposta, va afirmar, «mai comptaria amb el recolzament de la Comissió Europea». I quan Barajas es converteixi en un ‘hub’ per a Àsia, aquí llavors es farà victimisme. El mateix passa amb la proposta de Jocs d’Hivern 2030. El Comitè Olímpic Espanyol (COE), que és qui presenta les candidatures, exigeix un sol projecte per al conjunt del Pirineu. L’experiència demostra que una dispersió de pretendents espanyols resta opcions davant el COI en la fase final. El continuat enfrontament polític entre els Executius català i aragonès anticipa que no hi hagi candidatura possible.