Els himnes nacionals reflecteixen una realitat o un desig. Enciclopèdies de butxaca de la història d’un país, n'expliquen les gestes en format reduït alhora que encoratgen noves accions valeroses per al futur. Ara, hi ha diferències. Les explicava fa temps Milan Kundera en parlar de les petites nacions «l’existència de les quals es pot posar entre parèntesis en qualsevol moment». Poden desaparèixer i ho saben, ben al contrari del «francès, el rus o l’anglès, que no tenen per costum plantejar-se qüestions sobre la seva supervivència». Els himnes són majestuosos i parlen de «grandesa i eternitat». A l’altra banda, diu Kundera, hi ha l’himne polonès, per exemple, que comença amb aquest vers: «Polònia encara no ha mort».