L’ànima és per a qui la treballa

Molt s’està dient ara que el PSG, que va perdre a Madrid amb una merescuda pallissa protagonitzada per Benzema, és un equip sense ànima. Passa sovint amb les persones o les entitats que no tenen carisma, preocupats més per guanyar que per convèncer. Arriben, compren, i se’n van, i de vegades arriben, s’enlluernen i moren. El PSG va jugar com si ja hagués guanyat només perquè té (ha comprat, en realitat) els millors. En futbol, des de fa temps, tenir futbolistes no és haver format futbolistes, sinó haver-los comprat. Tens necessitat d’un porter, vas a un mercat de luxe i t’emportes un porter, que després et deixa amb un pam de nas per una tonteria. O t’assabentes que un argentí, posem per cas que es digui Messi, està una mica enfadat amb qui el porten tractant des de petit, li fas una oferta (diners, diners, allà no hi ha cor, sinó dòlars o euros) i te l’emportes com qui es compra una joguina sense utilitzar. En aquest tripijoc es perd l’ànima, i això li ha passat al PSG que va perdre a Madrid. Ha passat abans, naturalment, i continuarà passant. Sense anar més lluny, quan el Barça tenia ànima i encara no l’havia perdut a Lisboa, Sergi Roberto va entrar a l’àrea malvada de l’equip francès i el va baixar d’un triomf per al qual el xeic semblava que havia nascut. Ara, d’alguna manera, li ha passat a aquest PSG de tants diners el mateix que li va passar a Barcelona aquella nit feliç del jugador del planter que ara sembla que pateix per la seva resurrecció. Mbappé va fer el possible per accelerar cada vegada que veia que el Madrid descuidava el cos de guàrdia, però quan millor ho tenien per guanyar ell i el seu equip, inclòs Messi, que buscava amb lupa la seva ànima extraviada, es van sentir obligats a una migdiada. Va aparèixer Benzema Esperaven despertar quan ja s’haguessin remenat les cartes i estigués preparat el berenar sopar. En aquell moment relaxat va aparèixer Benzema, que els coneix, i els va fer miques. En aquest trajecte costa avall en la rodada, el francès del Madrid va tenir molt en compte que l’ànima es podreix primer per la porteria. I en efecte, l’italià que ara és una ànima en pena a París va deixar que l’error més ridícul de la història del futbol sense ànima obrís la porta com qui mai ha tingut necessitat de tancar-la. Per aquesta porta es va anar veient que el PSG perdia l’ànima. Ara el ric que és l’amo de l’equip multinacional més ric del món camina buscant ànimes per estrenar, però això no es compra ni es ven, això es va fent, per exemple, com es va fer l’ànima de Messi, que només es reencarnarà, ai, quan torni al Barça, on l’esperit espera que torni el seu enyorat cos.

El més llegit