Durant les dues últimes dècades, la Unió Europea (UE), igual com l’OTAN, va fomentar les expectatives europees d’Ucraïna, tot i que els governs d’Europa occidental no tenien realment la intenció d’acceptar la seva adhesió en un futur previsible i ni tan sols estaven disposats reconèixer a Ucraïna l’estatut oficial de país candidat a l’adhesió. Des del principi es va tractar d’una estratègia geopolítica per estendre la influència de la UE en l’espai postsoviètic i retallar la de Rússia a baix cost.