Les raons de la vaga a l’educació

El personal dels centres educatius públics i concertats, docent, de suport educatiu, de temps del migdia, d’administració i serveis, entre d’altres, anem a la vaga. Com tots els col·lectius de treballadors i treballadores tenim dret a millorar les nostres condicions de treball o, com a mínim, a no permetre que les empitjorin. També tenim dret que la màxima autoritat política de l’educació de Catalunya ens tracti amb respecte. El nostre col·lectiu està cansat. Estem cansats de molts anys de retallades que ens han deixat amb unes condicions laborals molt pitjors que les que teníem a finals del segle XX, cansats d’una gestió de la pandèmia per part del Departament d’Educació que no ens ha proporcionat ni els recursos ni les mesures de prevenció suficients per fer la nostra feina amb seguretat. També estem farts del menysteniment de la conselleria, que informa a cop de roda de premsa de totes les novetats que afecten les nostres condicions de treball, sense negociar res, sense tenir en compte la nostra opinió per a res. Els canvis en l’educació no es poden fer d’esquena als seus professionals. La modificació del calendari escolar només ha estat la gota que ha fet vessar el vas, però portem molts greuges acumulats. Per exemple, fa molts anys que el personal docent fem més hores lectives que abans de les retallades, que ja no cobrem el primer sexenni als 6 sinó als 9 anys de serveis, que perdem poder adquisitiu any rere any i tantes altres pèrdues que el Departament d’Educació es mostra inflexible en retornar, malgrat que la crisi del 2008 ja fa molt temps que va acabar. Però el personal dels centres educatius no només demanem que se’ns retorni allò que se’ns va treure, demanem moltes altres millores per l’educació, perquè les nostres condicions laborals són indestriables de les condicions de l’educació. Demanem també la inversió del 6% del PIB en educació que va establir el mateix Parlament en la Llei d’Educació de Catalunya el 2009 (actualment és del 3,6%), la baixada de ràtios a tots els nivells, una oferta suficient de places d’FP, més recursos per l’escola inclusiva, el reconeixement de la tasca educativa del lleure, un servei de menjador universal i gratuït... Però malauradament tampoc hem tingut gaire èxit en aquestes demandes. Ens trobem davant una conselleria més interessada a demostrar a l’opinió pública que pren moltes decisions pel «bé» de l’alumnat, que en consensuar-les amb la mateixa comunitat educativa. Tanmateix, resulta que aquest alumnat que el conseller es vanta de tenir tan en compte es veu obligat a aprendre molt sovint en barracons o en grups amb sobreràtios, no pot accedir als estudis d'FP que desitja o no rep del sistema educatiu els recursos que li calen si té alguna necessitat educativa específica. Unes d’aquestes decisions suposadament tan 'bones' per a l’alumnat és la modificació dels currículums que obligarà el personal docent a canviar de nou tots els plantejaments pedagògics d’un dia per l’altre i que traurà hores a moltes especialitats tan importants com la filosofia o la tecnologia. Una altra ha estat la modificació del calendari escolar avançant uns dies l’inici de les classes de manera que només quedaran de dos a quatre dies per preparar el curs al setembre, que és l’únic moment no lectiu en el que es pot comptar amb tot l’equip de professionals dels centres educatius. I tot això després de dos anys duríssims de pandèmia, sense informar els treballadors i treballadores dels centres educatius, sense consultar res, sense negociar res... Fins i tot el Consell Escolar de Catalunya, que representa tota la comunitat educativa, alumnat, famílies i docents entre d’altres, es va haver d’assabentar pels mitjans de comunicació del canvi en el calendari. ¿De veritat que és aquest el respecte que ens mereixem? ¿Realment ens hem de sentir que si el conseller no consulta els sindicats, els nostres legítims representants com a professionals de l’educació, és perquè som immobilistes i perquè sinó no podria portar a terme les seves propostes? No sé si sap el conseller Josep Gonzàlez-Cambray que la democràcia no funciona com ell sembla que vol, que les autoritats educatives no poden prendre segons quines decisions sense consultar. Tanmateix, no pateixi, senyor conseller, els sindicats i els treballadors i treballadores de l’educació sí que sabem quins són els nostres drets.

Les raons de la vaga a l’educació

Ens trobem davant una Conselleria més interessada a demostrar a l’opinió pública que pren moltes decisions pel «bé» de l’alumnat, que a consensuar-les amb la mateixa comunitat educativa.

El més llegit