A la presentació que Josep Roca va fer de l’últim número de la col·lecció Envinats (VIBOP Edicions) va dir que «el vi és la beguda més intel·lectual de totes», perquè al llarg de la història ha creat un imaginari literari. Certament, aquesta col·lecció n’és un exemple magnífic. Amb 17 entregues (textos breus, intensos, divertits, enciclopèdics, poètics o curiosos) ja ha construït tota una biblioteca sobre el vi, des de la saviesa dels clàssics a l’avantguarda artística i vitivinícola. L’últim miracle de VIBOP és ‘El llibre dels vins’, d’Arnau de Vilanova. Escrit fa més de set segles en llatí (‘De Vinis’) per aquest metge viatger que també va ser franciscà i va predicar la imminent arribada de l’Anticrist, ara ha estat traduït al català per Patrick Gifreu. És un tast delicat que s’ha de prendre a glops petits. Ens parla del vi com a aliment i medicina («crea la perfecta harmonia de les parts; cos, ment i ànima cooperen») i ens introdueix en un món on l’embriaguesa deixa pas a la civilització dels vins que conforten i reforcen, que són admirables, luxuriosos i nobles i «realcen l’esclat del rostre». «El millor amic de l’home», diu el doctor de Vilanova.