Voluntariat: Lluny del que esperàvem

Aquests dies complim dos anys de pandèmia. La nostra vida, la nostra història, ja es divideix en dues parts ben diferenciades: prepandèmia i postpandèmia. En un primer moment, davant la incertesa, el desconcert, la por i l’angoixa del que ens venia a sobre, els ciutadans vam ser obedients, disciplinats, seguíem les instruccions que ens donava el Govern i complíem amb les seves instruccions i recomanacions, fins i tot amb certa postura acrítica i submisa. Des de la Federació Catalana de Voluntariat Social vam participar activament, juntament amb el Govern, en l’elaboració dels protocols d’actuació per part del voluntariat i de les entitats socials, vam cercar solucions a les multes rebudes per part de les persones voluntàries que no podien deixar les seves responsabilitats de seguir acompanyant persones vulnerables, vam pressionar el Govern perquè el voluntariat social fos reconegut com a personal essencial, vam poder assessorar 46 xarxes informals de suport social i veïnal, els hi vam poder facilitar l’assegurança de voluntariat d’una manera gratuïta, vam ajudar les entitats de voluntariat a repensar i reinventar la manera de fer voluntariat telemàticament, vam ajudar les entitats a incorporar noves persones voluntàries que s’oferien arrel de la crisi social que estava arribant... En definitiva, vam poder estar al costat i representar a les entitats de voluntariat que ens fan confiança. Però també, en aquests dos anys postpandèmia, hem anat molt més enllà desenvolupant la nostra tasca de denúncia i proposta de polítiques socials que tinguessin en compte les persones més vulnerables de la nostra societat. Hem fet propostes als nostres representants polítics per a elaborar un pla d’emergència d’acció social; hem fet propostes de lluita contra l’escletxa digital per facilitar la inclusió social de tota la ciutadania; hem fet propostes perquè no es produïssin desnonaments; hem fet propostes per evitar talls de llum, aigua, calefacció, i altres subministraments; hem fet propostes perquè es treballi a favor de la salut mental; hem fet propostes perquè el Govern donés suport a les entitats socials, tant des d’un punt de vista econòmic i de sostenibilitat com des d’un punt de vista de poder afrontar l’allau de necessitats que ens arribaven de persones que mai havien patit les conseqüències d’una crisi d’aquesta envergadura... Malgrat els esforços, les denúncies, les propostes d’alternatives, no ens n’hem sortit i estem més lluny del que esperàvem. Els nostres Governs han reconegut l’esforç que hem fet, han reconegut la tasca de les entitats socials i de voluntariat com una tasca essencial i imprescindible sense la qual la situació del nostre país en aquests moments seria molt pitjor de la que ens trobem (que ja és força dramàtica). Per part de les Administracions se’ns ha donat les gràcies, se’ns han donat molts d’ànims, se’ns han fet moltes promeses de suport... però no s’han traduït en fets reals ni en increment d’aportacions econòmiques estables que permetin la sostenibilitat de les entitats socials -tot i que sempre desenvolupem un servei públic, la responsabilitat de la qual és de les administracions públiques-, ni en poder estabilitzar els llocs de treball dels professionals socials de les entitats. De fet, hi ha hagut una part de les entitats socials del nostre país que han hagut de clausurar la seva activitat per no poder fer front a les despeses, altres que han hagut d’acomiadar treballadors i treballadores malgrat l’increment de les demandes i necessitats de les persones ateses, i d’altres que han hagut d’avançar els diners de l’Administració perquè els han pagat tard i malament. Tampoc s’han aturat els desnonaments, els talls de subministraments, ni la bretxa digital, ni la recuperació de llocs de treball, ni els problemes de salut mental especialment en infants i adolescents... De fet, Càritas Catalunya acaba de presentar el seu informe Foessa 2021 i és demolidor. Fa evident l’increment de persones i famílies que viuen situacions de pobresa i exclusió i com disminueix radicalment la franja de població que gaudeix d’una integració plena, passant del 50% de la població el 2018 a un 33% l’any 2021 . Ens queda molta feina per fer, però no defallirem ni en la nostra resposta ni en l’exigència de respostes per part de l’Administració .

Voluntariat: Lluny del que esperàvem

Els nostres governs han reconegut l’esforç fet, però no s’ha traduït en un increment de les aportacions econòmiques estables que permetin la sostenibilitat de les entitats socials

El més llegit