Va tenir molt mèrit que una cultura amb una tradició tan fràgil i a sobre perseguida de manera implacable al llarg del franquisme incorporés sense escarafalls la ruptura radical de qui per a molts era d’entrada el net ‘original’ del poeta Carles Riba, model d’intel·lectual profund, assenyat, estable i dotat d’un pensament tan sòlid com ortodox i acomodatici. Els que llavors volien integrar-ho tot per por de la ruptura interna i els seus nets que encara persegueixen les actituds alternatives titllant-les d’heterodoxes, és a dir, desviacions sense importància, veuen en Pau Riba un cantant iconoclasta. I no, no es pot passar per alt la seva vocació de líder d’exercici ple i pletòric, de fundador d’una altra manera, la rebel, la lliure per alliberada dels convencionalismes, de construir-se rebutjant la carrincloneria de la tradició, la que havia portat el món al desastre de la primera meitat del segle, la que a Catalunya s’havia arraulit en la resistència sense més ànim que el de sobreviure i passar el testimoni de la continuïtat a les noves generacions.
Obituari
Pau Riba o la ruptura total
El seu impacte va començar amb dues càrregues de profunditat: la crítica al seu avi, el poeta Carles Riba, i el revolucionari disc ‘Dioptria’

Temes:
El més llegit
- El Govern es prepara per aprovar al setembre la quitació del deute de Catalunya, extensible a totes les autonomies
- Pluges a Catalunya: el Meteocat activa avisos en aquestes comarques
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Nou autonomies aporten recursos als territoris afectats pel foc