Fa uns anys, a la fira del llibre de Guadalajara, a Mèxic, vaig coincidir amb l’escriptor israelià Etgar Keret. Jo n’havia llegit un llibre de contes que m’havia agradat molt, 'De sobte truquen' a la porta, i no em vaig voler perdre una de les seves lectures en públic. El que vaig veure em va deixar bocabadat: en una sala plena, amb més de 200 persones, Keret va llegir un dels seus contes —en anglès, en el seu accent peculiar— i de seguida el públic majoritàriament mexicà va començar a riure. Keret llegia amb ritme, assaborint les paraules i les pauses, i gairebé cada paràgraf contenia una imatge, una frase o un diàleg que feia somriure o fins i tot riure de manera contagiosa al públic. Encara que les coses que explicava podien ser molt bèsties, entre rialles es va crear a la sala un clima d’alegria especial. Quan va acabar, la cua de lectors que volien el llibre dedicat era interminable.