L’error humà representa una de les nostres grans creacions. A la llarga, sense equivocar-se no s’encerta. L’atzagaiada funciona com una escola. On seríem si no haguéssim comès errors i tot hagués sortit a cor que vols. Millor ni pensar-ho. ¿De què, si no, ens penediríem? Perquè tampoc és que la vida resulta molt interessant sense deplorar –quan ja és tard– l’haver fet alguna cosa bastant malament. El món descansa sobre disbarats. «Sense disbarats és probable que no passés mai res», escriu Dostoievski a ‘Els germans Karamàzov’.