Putin és el Mal, ¿però què hem fet nosaltres per parar-lo? Res exemplifica millor les debilitats i contradiccions d’Occident que l’humiliant logo de Gazprom, que fins aquest dilluns exhibia la UEFA a la seva pàgina web. Putin entra a Ucraïna, mata innocents i enfonsa la vida de milions de persones, però a Europa li costa fer una cosa tan bàsica com desconnectar el futbol dels seus diners. La història de Gazprom és en realitat la que probablement millor defineix els titubejos de l’estratègia europea davant l’avanç d’un boig a les portes de les seves pròpies fronteres. Gazprom es va fundar el 1989 com a resultat de la privatització de l’empresa de gas estatal, i va ser un dels incomptables robatoris que van perpetrar les elits russes a un Estat fallit després de l’ensorrament de la Unió Soviètica. Quan els oligarques ja li havien tret tot el suc, va ser renacionalitzada parcialment per Putin, que la va convertir llavors en la gran eina de la seva política interior i exterior. Gazprom és, des de fa anys, una fabulosa màquina de fer diners (només el 2021 va guanyar la barbaritat de 18.000 milions d’euros) i dona feina a més de 450.000 persones. Curiosament, un dels seus empleats és l’excanceller alemany, Gerhard Schröder, que en el dia d’avui continua cobrant 600.000 euros anuals només per formar part del seu consell directiu. És més que probable que Putin li agraís així el crèdit de més de 900 milions d’euros a Gazprom que, sent ell canceller, va autoritzar el Govern alemany. També s’entén millor per què Schröder va fer Alemanya dependent del gas rus (actualment, suposa el 35% del total alemany), i s’entén menys per què ningú va fer cas del president ucraïnès, Zelenski, quan fa ja uns mesos advertia que el gasoducte Nord Stream era una «inigualable arma política».